Acampada a la neu

L’acampada a la neu ha sigut una passada!!
Aquí en podeu veure un recull de fotos:

També us deixem la llegenda que vam reviure per a que tornés a nevar:

Diu una llegenda, que fa ara molts i moolts anys, en un petit poble dels pirineus catalans anomenat Tuixent alguna cosa hi passava. Els seus habitants, els pioners de les cavernes, estaven mooolt i moolt preocupats.
El poble de Tuixent era un petit poble de 26 casetes de pedra, totes elles amb una punxeguda teulada de pissarra. A totes les cases es podia veure sempre la gran xemeneia, que es passava el dia fumejant d’aquí per allà, cremant llenya i escalfant a tot hora.
Totes les casetes de Tuixent estaven al voltant de l’església, també de pedra i amb un campanar de 4 campanes, que sonaven ben puntuals a cada hora.
El poble només tenia 5 o 6 carrers, així que allí, tots es coneixien de sobres, eren com una gran família. Tan els menuts com els grans passaven moltes estones plegats.
Ara bé, últimament pel poble corria una certa angoixa i ansietat, però ningú gosava dir-ne alguna cosa als altres. Els pioners de les cavernes, que és com es feien dir els seus habitants, sortien com sempre a pasturar ben dematí. Es posaven la camisa, el jec, agafaven el bastó de pasturar, es calçaven les botes de muntanya, i au! A fer muntanya amunt i muntanya avall. Però, tot i que ells seguien amb la mateixa rutina de cada any, se’ls notava beeen tristos.
I és que, en aquell poble feia ja uns 4 anys que alguna cosa hi passava. Tot anava molt bé en els mesos de calor, les flors sortien, els rius baixaven, els gorgs s’omplien, els pioners sortien al carrer, les vaques s’engreixaven, la calor anava marxant, el dia s’escurçava, les fulles dels arbres es feien marrons, queien i un cop això… ja està, uns mesos buits, sense canvis en les plantes, en les flors, en els animals, en les persones, tal com si haguessin aturat el temps!!
un cop passats els 4 mesos, tornava la primavera, els ocells, les flors, el verd dels camps, i tooot tornava a començar.
Els pioners de les cavernes el primer any van pensar, ostres tu, que estrany! El segon ja es van preocupar més, però és que aquest any seria el desè!!!! El cinquè any sense NEVAR!
Els més menuts del poble no paraven de preguntar-ho als grans: i la neu? Que ens visitarà la neu enguany? I els flocs, perquè no cauen del cel? I els ninots, que no en podrem fer de ninots aquest any? I de curses de trineus? Què farem??

Així és doncs, com va començar l’aventura, i és que una pionera de les cavernes, que es deia: Carla va decidir buscar-hi solució, o, al menys, saber perquè estava passant. Ella ja no volia estar un hivern més sense neu, volia fer curses, guerres de boles, dibuixar angelets i papallones sobre la neu amb els seus amics! N’estava farta de passar-se els hiverns a casa.
Així doncs, va reunir a dos amics més, i van decidir anar a buscar al pastor Assalum, que vivia en una cabanya enmig de la muntanya. Ell era l’habitant més savi de Tuixent, tot i que ara, amb la desaparició de la neu, havia deixat de baixar al poble. La calor l’agoviava deia.
Per marxar, es van preparar unes motxilles d’acampada ben plenes d’estris i provisions que podrien necessitar pel viatge, menjar, una corda d’escalada, una lot, etc.. I un cop preparats, van començar el viatge pel camí del bosc.
Camina que caminaràs, renoi que n’era d’alta aquella muntanya! La sort és que de neu i gel, ben poca en van trobar! Amb l’ajuda d’un mapa que els havia donat l’avia paquita, van poder pujar pel sender més directe i el qual anava a parar directament a la cabana del pastor Asslum.
Toc toc toc, nyeeeec, es va obrir la porta, i des dallí ja van poder sentir la veu vella del pastor, que rondinava tot preguntant qui l’havia despertat de la seva migdiada.
Van estar dins la cabana hores i hores, parlant i debatent la manera de resoldre el problema de la neu a Tuixent. Finalment el savi Assalum va fer un bot de la butaca i va dir:
-Oh! Ja ho tinc!! Heu d’anar al cim de la muntanya, entre el bosc de pins, allí hi trobareu la bruixa del temps! Ella us podrà donar la recepta de la poció de les neus i que els flocs tornin a cobrir el poble de Tuixent!
Però vigileu amb el viatge, la bruixa es bona, però el camí és molt escarpat i perillós!
Així doncs, els tres pioners aventurers es van dirigir directament al bosc del cim, per veure si podien trobar-hi la bruixa.
Sort de les eines que havien agafat, sinó no haurien pogut arribar mai. Gracies a l’astúcia de la Carla, creant tirolines, serrant arbres i creant ponts, van poder travessar els dos rius, escalar roques i enfilar-se a arbres, tot arribant al gran bosc d’avets.
Era un bosc mooolt extens, amb arbres de fins a 15 metres d’alt, impressionants, centenaris!
Els tres aventurers van començar a cridar: Bruixa del temps!! Bruixa del temps!!
i PLAF! Entremig de dos troncs, en va sortir ella, una bruixeta petiiita petita, amb un grooos barret lila al cap i una bareta amb un floc de neu al capdamunt.
-Hola, qui soou? I què hi feu aquí?
Ells li van explicar tota la història a la petita bruixa, i ella els va contestar:
-Ostres, no sabia pas que us agradés tant la neu! Jo em pensava que us era del tot angorrosa, sempre amb els peus xops, i fent fred a tothora!
Com que jo soc molt fredolica dels peus, i de mitjons de llana ja no me’n quedaven, vaig decidir fer el conjur de les neus, i evitar que nevés mai més.
-Noooo! Nosaltres volem que nevi! Tot el poble ho espera any rere any!….. I per evitar que els peus es mullin hi ha les botes d’aigua!
-Botes de quèe??
-Mira! Això, i la Carla es va aixecar els pantalons, i en van sortir unes boniques botes blaves.
-No sabia ni que existien! Aquí dalt només visc de la natura!
-Oh, doncs tinc una idea! Jo et regalo les botes i tu ens expliques com podem fer la recepta de les neus, i què cal posar-hi a la marmita per poder fer la poció.
La bruixeta tota contenta amb les seves noves botes (que li anaven una mica grans) va pujar dalt d’una cadira per a remenar entre uns llibres vells.
D’allí en va treure un paper, una mica rebregat. Hi posava:

GRAN POCIÓ MÀGICA DE LES NEUS:

– Una ràfega de vent
-Una ploma d’habilitat
– Una bonica ofrena o record
– Uns grams de força
– Una demostració d’amistat
– Unes engrunes d’imaginació
-Un polsim de diversió i ritme
Li van donar les gràcies a la bruixa, convidant-la a baixar al poble semre que volgués. AIí doncs, amb la recepta a la mà, el camí de tornada es va fer molt més curt.
Al arribar, la gent del poble els esperava amb emoció. La Carla, tot esbufegant, els hi va explicar a tots l’aventura. I aquella mateixa nit, tots els pioners es van reunir a la petita plaça del poble, al voltant de la gran marmita.
Amb l’ajuda de la recepta, van anar-hi posant tots els ingredients, el que no podia aportar un, ho feia un altre, fins a aconseguir-los tots.
Un cop feta la poció van celebrar una gran festa al voltant del foc, tot fent les danses tradicionals d’hivern de Tuixent. Ben cansats, van anar a dormir.

Aquella nit, va nevar com no feia des dels últims 4 anys. Tootes les teulades van quedar blanques i ho van celebrar sortint al carrer, amb els anoracs i guants, a fer ninots, guerres de neu, iglús, curses de trineus, etc.

Conte contat, per fi ha nevat!

3 thoughts on “Acampada a la neu

  1. Han disfrutat a tooope!! I han tornat molt i molt contents, això si, rebentats!!
    Bonissima idea d’anar tots junts.
    Merci per la bonissima feina que feu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s