Els objectius són útils? Fer objectius és manipular? Per què en fem? Els hem de fer els caps o els propis infants i joves? Per què els hem de redactar en infinitiu?
Aquetes són algunes de les preguntes que ens fèiem els caps i claners durant els primers consells que vam compartir. Ara que tot just estem acabant aquest primer trimestre i comencem a conèixer millor a les personetes que conformem cada unitat, ja podem enfocar el curs amb més coneixement de causa.
A nivell d’agrupament, el primer cap de setmana, ja ens vam marcar uns objectius fruit de les valoracions del curs passat i les noves idees que ens sorgeixen entre tots. Ara bé, els objectius de curs i trimestrals de cada unitat els redactem conforme ha avençat una mica el curs per ajustar-los a la personalitat de cada grup.
No volíem fer-ho, però, sense plantejar-nos abans alguns aspectes amb més profunditat: el motiu pel qual els fem; com es formulen; com han de ser… Per això, un dels primers consells el vam dedicar als objectius. Aquesta inquietud ens va portar a construir un mapa conceptual que recollís totes les idees:
Volem destacar algunes conclusions o reflexions a les quals vam arribar. Partint de la importància que necessitem tenir una mateixa idea de què són els objectius, vam acabar trobant entre tots les següents paraules per definir:
OBJECTIU: “El resultat esperat com a conseqüència de determinades activitats, que pot ser observable i avaluable”.
OBJECTIUS EDUCATIUS: “Són les competències desitjables que s’espera que siguin desenvolupades pels infants, joves o caps. Són coneixements, habilitats i aprenentatges que poden o no assolir-se, però la formulació dels quals és essencial per orientar la nostra tasca”.
També vam debatre alguns dels motius de pes que creiem que ens porten a plantejar-nos objectius:
… per guiar-nos i ser coherents amb els nostres valors
… per evolucionar
… per aprendre i millorar
… per organitzar-nos amb passos
… per analitzar els grups, els caps, les accions, els projectes
…per tenir pautes per fer les valoracions
… perquè el nostre treball sigui transparent, sense res a amagar
… perquè si dialoguem sobre què volem treballar, què volem transmetre… sabrem si com a equip de caps estem d’acord a aconseguir els mateixos propòsits o no.
Pel que fa a com hem de formular els objectius, teníem diverses idees i discrepàncies. Durant el curs, apareixen sovint crítiques o preguntes com “Però per què els hem de redactar amb aquests verbs tant formals?!” “Cal que en fem tres?!?”
Parint de que ja teníem clars els motius pels quals hem de fer objectius; la redacció i plantejament d’aquests ha de ser coherent: Primer de tot, vam acordar que és més important la QUALITAT que la quantitat; seria absurd que el fet de fer objectius fos com un tràmit burocràtic! Vam parlar de temes com els verbs que utilitzem per a redactar-los: Per què els fem en infinitiu i per què hi ha verbs que NO podem fer servir? Doncs és més senzill del que sembla, un verb en infinitiu ens ajudarà a que l’acció que plantegem sigui activa i centrada en l’activitat de l’infant o jove, hem de plantejar els objectius des de la seva perspectiva i, per exemple, pensar “la unitat ha d’aprendre a” i llavors ja surt sol: “ballar la cadeneta dels nanos”.
A partir d’aquí, també ens sorgia un altre debat “Qui els ha de formular?” Si els infants i joves són els protagonistes de l’activitat, per què no els redactem sempre la unitat conjuntament? Vam arribar a la conclusió que a les unitats més petites és important fer-los partícips en la mesura del possible i recollir les seves opcionions, interessos, valoracions, neguits… Però pel nivell d’autonomia, la redacció d’aquests seria més idònia que la fessin els i les caps. Ara bé, a partir de raiers, pensem que és molt interessant que els objectius es facin entre tots, joves i caps. Donant-los així el repte, la responsablitat de la tasca que com a unitat tenim a les mans.
Després, en petits grups vam generar uns passos i pautes a seguir cada vegada que ens disposem a fer uns objectius. Després de posar-los en comú vam establir aquests passos:
- Observar i analitzar, tenint en compte les característiques del grup (anàlisi de grup quantitatiu i sobretot qualitatiu)
- Pluja d’idees
- Revisar idees i redactar objectius i indicadors (els indicadors ens serveixen per veure com veurem si aquells objectius s’assoleixen o no)
- Ordenar-los i organitzar-los de generals a específics
- Mantenir els que estem en procés de desenvolupar
- Temporitzar els objectius (marcar quan creiem que els podrem anar assolint, sense deixar de ser flexibles amb el què vagi succeint)
- Fer-ne un seguiment: modificar-los o mantenir-los, qüestionar-nos-els…
També vam arribar a un consens de com han de ser els objectius:
CLARS, ASSOLIBLES, REALISTES, INTEGRALS, AVALUABLES, CONCISOS, OBSERVABLES, COHERENTS.
I finalment, vam parlar sobre els tipus d’objectius segons el nivell de concreció: generals o específics; implícits o explícits.
D’alguna manera, creiem que – més enllà del mapa conceptual que vam fer- els debats que vam poder tenir ens fan més conscients de la importància d’enfocar i encarar el curs de cada unitat amb més seguretat i amb la convicció de que la nostra tasca (com a caps, joves, infants, famílies) pot arribar a tenir un impacte a nivell personal, col·lectiu i social molt rellevant i positiu.
“Sabem el que som, però encara no sabem el que podem arribar a ser” – W. Shakespeare
Agrupament Escolta la Mulassa 