Com cada any per Setmana Santa, marxem de campaments, i enguany els raiers hem anat a l’Ermita de Barrulles, a Capafonts, perduts al mig de la muntanya. Era ell lloc ideal per dur a terme un important experiment sobre la comunicació i com utilitzem els diferents tipus de llenguatge en el nostre dia a dia.
Per començar aquest experiment allunyant-nos de la civilització vam fer un petit raid en grups, des de Prades fins a Barrulles, i un cop arribats, la primera part de l’experiment era utilitzar el llenguatge no verbal, cap paraula. A la nit va ser el tron del ritual totèmic, en el qual deixàvem enrere la nostra identitat per retrobar-nos amb el nostre interior més profund, trobant el nom que ens acompanyaria a partir de llavors.
Cada dia a la nit fèiem un ritual/valoració de com havia anat el dia, com ens sentíem, relacionant-ho amb termes de la natura, adjectius,…
A partir de llavors, l’experiment ja anava a bon ritme, podent utilitzar només una paraula, o paraules amb només una sola vocal, o paraules sempre amb to amorós; tot un repte!
Aprofitant que estàvem al mig de la muntanya, vam moure’ns una mica (no gaire) del campament per anar al riu Brugent, que passa pel costat. De manera voluntària o no, tots ens vam acabar banyant, tot i que estava un pèl freda (res de l’altre món).
I evidentment, no podien faltar les olimpíades en uns campaments, en aquest cas cooperatives, on els grups havien de ser un sol individu per completar la prova.
A l’última nit va arribar el punt àlgid, el segon ritual, en el qual ens posàvem el cognom al nom que se’ns havia atribuït el primer dia. En aquell punt, l’experiment ja estava quasi complet, i amb èxit!
L’endemà, ja només tocava recollir el campament que ens havia acollit durant 5 dies, caminar fins a Prades i tornar cap a casa , per retrobar-nos amb la civilització, això sí, amb un altre punt de vista sobre la comunicació!
A l’estiu, més i millor!
Agrupament Escolta la Mulassa 