Acampada a la Mussara

El primer dia de l’acampada ens vam trobar els pioners ben d’hora ben d’hora per agafar el bus d’anada a Vilaplana. En arribar vam esmorzar i vam empendre la ruta amunt fins a la Mussara. Pensavem que el camí seria molt pitjor del que ens vam trobar, i per tant amb ben poqueta estona ens hi vam plantar. Llavors vam esperar que, els que no havien pogut fer la ruta (mals de peu, de genoll, braços trencats…) puguessin per poder dinar. Després d’aixó, i amb la panxa ben plena vam fer una estona d’hora lliure, i en acabat, vam començar la tarda jugant a “l’Ou, Pollet i Gallina” un joc que els encanta als Caps (i a nosaltres també, tot i que no ho reconeixem gaire)!!! I tot i que ens ho estavem passant la mar de bé, vam haver de començar a treballar… Haviem de preparar el cau obert del dia 5 d’Abril, que voliem fer-lo al carrilet. Ens vam col·locar per grups i vam fer fumejar el nostre cap per tal de treure uns bons jocs, que mostressin als infants el que fem i treballem al cau… I ho vam aconseguir!!! 🙂
Al vespre vam pujar al poble de la Mussara, vam observar-ne les precioses vistes i, poc a poc, mentre s’anava fent fosc, vam començar a jugar al voltant del poble fins que no ens hi vam veure més (i també fins que un grup de nois que anaven a grabar veus d’esperits ens van preguntar si tardariem molt en marxar, que els espantavem els morts…).
El sopar també va ser força entretingut, dins el refugi, ple de gent, i tothom feia aniversaris… I nosaltres també!!! (Bé, en realitat no, però estavem una mica envejosos de que tothom celebres aniversaris i nosaltres no…)
Per acabar vam fer uns jocs de nit al voltant del refugi per esbargir-nos una mica i ens en vam anar a dormir…
El segon dia, després d’aixecar-nos per allà a les 9.30 o 10, vam anar a esmorzar, després d’haver passat una nit claustrofòbica a les estretes lliteres del refugi. Feia un fred que arronsava la tita, hi havia una boira molt espessa, i plovia. Després d’esmorzar i abans que alguns pioners ens deixessin per anar a casa a fer el que haguessin de fer, la resta vam emprendre el viatge de baixada. El principi va ser una mica dur, ja que passàvem d’estar calentets al refugi, a acabar congelats, amb la roba molla i sense veure-hi en un radi de més de 5 metres. Al cap d’una estona, quan vam deixar la carretera i vam agafar el GR pel sender, la tornada es va tornar més amena, ja que ens havíem acostumat al clima, i el fet d’anar per camins, ni que no ho sembli, esgota menys que anar per carretera.
El viatge, entre queixes a la meteorologia i relliscades, es va acabar fent curt, i amb 4 hores en vam tenir prou per plantar-nos a Reus. A les 15.40 ja érem al cau eixugant-nos i traient-nos la roba mullada (tota la roba), i just després d’intentar deixar de passar fred amb samarretes dels nanos, vam dinar. Estàvem afamats, i encara ens van fer agafar més gana les patates braves amb les que ens van sorprendre la Tesa i la Molero quan van arribar, després d’anar a fer alguna cosa.
Fins aquí l’acampada a la Mussara, una acampada amb fred, por, gana, son i cansament, que quedaven més que compensadíssims amb la felicitat de ser tots un i l’alegria que suposa formar part del cau.
P1120752
P1120706
P1120741
P1120727
P1120713
P1120738
P1120700

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s